La respiració purificant

Dins del pranayama trobem tot una categoria de tècniques que no es consideren pranayames majors, sinó tècniques preparatòries que, com el seu nom indica, ens ajuden a preparar el cos per la pràctica d’àsana, meditació o simplement per ajudar-nos una mica a afrontar els canvis en el nostre entorn (arribada del calor, o el fred, etc.).

Especialment indicades per a la primavera  i també per a aquelles persones amb asma i/o tendència a acumular mucositat en els pulmons, etc. són les anomenades respiracions purificants. Ens ajuden a activar, escalfar i preparar els pulmons pel canvi estacional. La primavera a més sol estar acompanyada del increment de pòl·lens a l’atmosfera amb el conseqüent augment del nombre de les partícules al aire, que siguem o no al·lèrgics a elles, es poden acumular als pulmons i a la llarga generar molèsties (tos, estornuts, mucositat, cansansi, etc.). Aquí es on intervenen aquestes respiracions, que procuren mobilitzar aquestes mucositats o partícules de tot tipus que s’acumulen als pulmons, perquè puguin ser expulsades de manera natural.

Avui us presento dues d’aquestes respiracions que es poden afegir a les nostres classes de ioga primaverals o al nostre ritual de neteja del matins.

Respiració purificant: Consisteix en donar copets amb les puntes dels dits a tota la zona pulmonar i treure l’aire en tres temps per a això:

  1. Ens posem de peu amb les cames una mica separades. Col·loquem les iemes dels dits de les dues mans al melic. Espirem relaxem.
  2. Al inspirar anirem colpejant suaument amb les iemes del dits de dins cap a fora i pujant per tot l’abdomen, costelles, zona pectoral fins a les clavícules. Les dones evitarem la zona dels pits. Els cops a la part pectoral alta poden ser més forts.
  3. Per espirar ho farem en tres temps (dos curts i un de llarg) pressionant amb les mans primer la part lateral alta de les costelles (sota aixelles), després mitja (costelles mitjanes) i després baixa (cintura). Podem treure l’aire, bufant per la boca (fuuu, fuuuuu, fuuuuuuuuuu) o si tenim el nas una mica congestionat podem aprofitar l’impuls i treure l’aire pel nas.
  4. Repetim el cicle de 6/9 respiracions.

Respiració del cop sec: Consisteix en donar un cop sec a les costelles per ajudar-nos a treure l’aire, per a això:

  1. Ens posem de peu amb les cames una mica separades i els braços còmodament estesos amb les espatlles relaxades. Espirem relaxem.
  2. Al inspirar els braços pujaran i s’obriran lateralment amb els palmells cap amunt ajudant a la caixa toràcica a expandir-se i ampliar-se. Com si volguéssim formar un angle de 45 graus amb cada braç cap a les parets de la sala.
  3. Per espirar flexionarem els colzes baixant els braços ràpidament per donar un cop sec en els laterals de la costelles ajudant-nos a expulsar de cop tot l’aire dels pulmons. No es tracta de clavar els colzes a les costelles, sinó que el “cop” ens ajudi en l’expulsió de l’aire. Igualment es pot o treure l’aire per la boca de manera enèrgica o pel nas si la tenim una mica congestionada.
  4. Repetirem el cicle 3/4 vegades.

Com veieu són dues respiracions molt senzilles que ens ajudaran a escalfar i preparar els nostres pulmons per a la pràctica i / o per al dia a dia. Una altra de les grans tècniques purificants és kaphalabhati o la respiració de la neteja del crani, la veurem en els següents posts. Ja només us falta posar-ho en pràctica i sentir aquesta escalfor que deixa al cos i la petita desobstrucció als pulmons.

Així doncs, benvinguda primavera!



El jurat que no podia anar a concerts

Fa dies un amic de la família, pianista reconegut, mestre de pianistes i jurat oficial de numerosos concursos ens va confessar que feia anys que no anava a sentir concerts d’altres pianistes del moment  com Sokolov, Einaudi, Lang Lang, etc.
El motiu per ell era molt senzill, no podia extreure’s del seu paper de jurat, i en comptes de gaudir del concert, estava pendent de l’execució, la tècnica, l’expressivitat i mil altres detalls sent impossible per ell desconnectar. Per això ara només anava a concerts de lírica, que al no ser el seu expertize podia gaudir sense jutjar.

Per sort, jo tinc la fortuna de no estar en aquest nivell. Cada cop que assisteixo a la classe d’un company, amic o total desconegut que imparteix ioga ho faig com si fos la primera vegada. Amb ulls nous, amb les orelles obertes i gaudint al màxim del que em vulgui ensenyar. Cada persona transmet una mica de si mateix a les classes i és un plaer poder-ho veure, sense jutjar-ho ni comparar-ho amb com ho faria jo.

Això forma part de la meva manera de ser, on compartir significa això una relació on aprenc cada dia d’allò que se’m posa al davant.

Així que no està de més gràcies, gràcies i mil gràcies a tots els professors, professores, mestres, gurus i altres que ens hem anat creuant en aquesta vida i he pogut gaudir de les vostres classes i ensenyances. La meva eterna gratitud i tranquils que segueixo aprenent cada dia alguna cosa nova.

Gràcies de tot cor!

La màgia dels bols tibetans

El primer cop que vaig sentir un concert de bols tibetans va ser amb motiu del Congres Nacional de Ioga que organitzava la AEPY al 2010 al Escorial.

Fotos Congreso Nacional AEPY 2010

En teoria el concert era una meditació guiada on tu et tombaves en savasana i gaudies de les vibracions que t’arribaven d’aquells peculiars instruments. No vaig poder aclucar un ull. Em vaig quedar asseguda bocabadada i al·lucinada que es pogués treure un so tant meravellós ple de matisos i màgia d’un simple bol metàl·lic. No puc definir-ho de cap altre manera que no sigui amb el misteri i la màgia.

Poc a poc em vaig anar introduint en el món dels bols tibetans i instruments afins. L’anomenat bany de so, meditacions sonores i també el cant d’harmònics on la veu acompanya, il·lumina i estén l’efecte dels bols. Realitzant tallers, cursos i tot el que he anat trobant.

Per mi és una sensació increïble, on un simple so, et desconnecta totalment de qualsevol pensament extern i pots sentir com t’embolcalla, com entra i surt del teu cos. Com et porta o cap al teu interior més profund o cap a un viatge llunyà. Cada experiència és única i diferent, i no em deixo mai de meravellar-me’n.

Des de llavors sempre que puc acabo les meves classes amb el so del bols tibetans. A més procuro rebre banys sonors dels molts companys que han fet d’aquesta música la seva professió: Késhava Gradilla, Jordi Benitez, Ravi Ramoneda, Xevi Gata, Muom, Anima Quarz, entre molts altres.

Així doncs, deixeu-vos vibrar i comencem!

Nova col·laboració

Avui dissabte plujós i fred a Barcelona començo unes noves classes al espai Sincronia Yoga de Gracia. Em podreu trobar tots els dissabtes al matí de 9:15 a 10:30 impartint Hatha Yoga amb la meva particular visió. Un ioga inclusiu, que tothom pot trobar el seu nivell, sense forçar ni competir. Més pensat i enfocat cap a trobar la calma mental i menys l’exigència física. Postures properes treballades de manera propera i conscient.

Cada setmana treballarem les diferents parts del cos amb finalitats diferents, obertura, flexibilitat, equilibri, força. Per anar-nos acostant de manera pausada a aquest estat de benestar, calma i tranquil·litat que ens aporta el ioga.

I cada últim dissabte de mes, combinarem la classe de Hatha amb Yoga Nidra, la relaxació guiada que ens porta a un estat de distensió física i mental, a mig camí entre la vigília i el son profund.

Així doncs, comencem!

Bona pràctica i bona Setmana Santa!

Comencem!

Després d’anys de pràctica de ioga i recerca personal, és el moment de començar aquest blog on vull compartir totes les idees, pensaments, novetats i històries que em vaig trobant en aquest camí de vida. Parlaré molt de ioga, respiració i de tot allò que em remogui i que valgui la pena ser compartit.

Aquesta sóc jo: Sílvia Gallego. Avui 23 de març del 2018 tinc 37 anys, sóc enginyera de professió, també professora de ioga, autora d’un llibre sobre respiració i ioga, però per sobre de tot sóc jo mateixa, romàntica, optimista i amb mil ganes d’aprendre i créixer en tot molt.

Amant del ioga,
aprenent i estudiant eterna,
cercadora incansable de la pau i la felicitat.

Després del meu pas per la universitat i la incorporació al món laboral en el mercat de les telecomunicacions, vaig començar a experimentar un vuit emocional acompanyat de diferents malestars físics (dolor lumbar, contractures freqüents, asma, ansietat). Per alleugerar-les vaig descobrir el ioga i amb l’Escola Yogavida, on vaig començar com a alumna i segueixo com a professora. Gràcies al ioga i al Habib BA, el meu mestre, he trobat l’equilibri mental, físic i espiritual que em permet combinar les dues facetes de la meva vida.

Així doncs, ara que ja em coneixeu, comencem!