Aquests dies no es parla de res més. En el llistat de pseudoterapias o teràpies pseudocientífiques contra les quals s’ha proposat el govern d’Espanya d’actuar hi ha el ioga. Vaja, no sabia que jugava a aquesta loteria, però m’ha tocat.
Us parlaré des del meu punt de vista, de persona bastant racional, amb una carrera de les considerades científiques però amb una ment molt oberta i una mica espiritual que es dedica al món del ioga. Aquesta és la meva opinió, i com a tal, és una opinió la podeu compartir més o menys. El que us convido és com a tot a estar informats. Jo aportaré la meva experiència, res més, ja que no he fet cap estudi científic sobre això, jeje.
El ioga no és una ciència, el ioga no és una teràpia. Alhora es pot aplicar el mètode científic al ioga, alhora es pot fer teràpia amb les eines que ofereix el ioga.
Anem per punts. Després de diversos casos notoris de estafes, “accidents”, i segons diversos sectors competència deslleial es va crear a Espanya la “Associació Per Protegir al Malalt de les Teràpies Pseudocientífiques” (apetp). L’auge d’aquestes teràpies alternatives a Espanya és notori i atès que s’estava menjant mercat a la medicina privada, la majoria dels centres mèdics privats ara l’han inclòs en les seves ofertes, sent els propis centres de medicina (privats insisteixo) i farmàcies que la fomenten. Suposo que aquest és el punt on han saltat les alarmes. Metges i farmacèutics, amb carrera científica, promovent i equiparant teràpies alternatives a la medicina convencional. A més els metges de medicina pública, sabent dels seus beneficis (ara parlem d’això), han començat a proposar als seus pacients, “escolta perquè no fas ioga, o meditació, o acupuntura, o el que sigui”.
En aquest blog haureu llegit alguns articles científics. Això és perquè m’agrada la ciència i els seus avenços i quan trobo alguna cosa que em crida l’atenció, ho comento des del punt de vista del ioga. Això no fa al ioga més proper ni més llunyà a la ciència. Recordem que és el ioga:
“És la capacitat de dirigir la ment cap a un punt sense cap distracció, o és el cessament de les fluctuacions de la ment”
De moment la paraula curació, sanació, teràpia, ciència, etc. no apareix en la definició del mateix. Ioga és una filosofia de vida. Això si, ens acosta indubtablement al nostre costat més espiritual o filosòfic. Una altra de les definicions que trobem de Ioga és que intenta respondre a la pregunta ¿Qui sóc jo? . Això en la seva part més mental o filosòfica. Ens fa pensar, això és el que em va enganxar del ioga en el primer moment, no les postures, sinó el canvi d’estat en la meva ment.
Actualment, analitzat des de fora i vist el ioga occidental o modern, es podria parlar d’una sèrie de tècniques que aporten beneficis sobre el cos i la ment. Ja ens anem acostant al problema. Si afirmem, jo així ho crec, que el ioga aporta beneficis, això es pot tergiversar en el ioga sana o el ioga cura malalties.
El meu mestre sempre deia que hi ha tants estafadors com a persones que volen ser enganyades. De vegades volem “creure” en alguna cosa i això ens porta a la confusió, la dispersió i en buscar miracles ràpids i sanadors en qualsevol costat. Inclòs el ioga. I també apareixen persones més o menys maldestres que s’aprofiten d’aquesta necessitat vital de solucions per vendre’ns tota mena de miracles i teràpies.
L’altre dia en una de les escoles de ioga en què treballo va entrar una senyora a demanar-nos una ampolla d’alumini o vidre de “aquestes que serveixen per aprimar“. ¿Perdó? Els ioguis i yoguinis, molt conscients amb el medi ambient, amb el que bevem, etc, estem passant del plàstic i comprant més envasos reutilitzables, intentem aportar el nostre granet a la sostenibilitat del planeta. Segurament a aquesta senyora algú li va vendre la moto de que l’ampolla tenia milers de propietats miraculoses i servia per aprimar. No, no és cert. Per aprimar no serveix comprar-se una ampolla reutilitzable … Per aprimar t’has d’aprimar (revisar ingesta de calories o cremar més, entre d’altres), no comprar coses.
Que consti que m’agraden MOLT les teràpies naturals, no crec que s’hagin de prohibir, però si que hem de tenir més informació accessible a tothom. Em sembla bé que no se li digui medicina natural o medicaments a coses que no ho són, igual que em va semblar bé que no se li digui “bio” a tot per la moda del consum ecològic. Al cesar el que és del cesar.
La meva experiència positiva amb les teràpies naturals: des del 1992 fins al 2015 aprox. no podia menjar llegums, fruits secs, algunes fruites, etc. perquè en iniciar l’adolescència em van diagnosticar al·lèrgies alimentàries i la conseqüència de menjar encara que fos per contacte indirecte, era acabar a l’hospital amb tot el cos inflat i amb faves i sense poder respirar a la vora d’un xoc anafilàctic. Avui després d’un règim alimentari estricte d’un any i mig i diverses teràpies de les que apareixen en la llista, puc menjar DE TOT. Els meus amics i família encara no s’ho creuen. Però ha passat. El meu últim atac va ser abans de començar el règim i ara sóc la reina de les llegums.
Que jo, una persona de 7.599 miliones de persones aprox. tingui els seus al·lèrgies a ratlla gràcies a les teràpies naturals no és una prova científica. Per fer un estudi científic s’hauria reproduir mitjançant el mètode científic el que a mi m’ha passat. També us he de dir que potser ha estat una casualitat … no se… igual tal com van aparèixer les al·lèrgies en l’adolescència pel canvi hormonal, van desaparèixer en complir els 35. La veritat és que no m’importa saber el motiu.
Moltes vegades em discuteixo amb companys que volen “cientificar” certes teràpies, o els beneficis del ioga. Si a tu t’ajuda, doncs bé, no cal que busquis l’explicació científica ni que intentis demostrar res. Perquè al “cientificar” és quan es demostra que no ho és. Igual és tot placebo però això no t’impedeix de gaudir dels seus beneficis.
La creença no és ciència. Jo tinc moltes creences, però no són científiques. Tinc la ment molt oberta, però no intento demostrar constantment el que passa. El ioga no és ciència.
El que passa, que a diferència de les religions, el ioga és una filosofia experimental. Experimentes amb el teu cos i amb la teva ment. És l’experimentació que et porta al coneixement personal. Això dóna peu a que de forma metafòrica i per distingirlo d’altres creences se li afegeixi la paraula ciència al ioga. La ciència del ioga. O el ioga com a ciència. Per continuar informant-vos us convido a llegir aquests dos articles sobre el tema:
- ¿Porque el yoga es una ciencia? De Hijo de Vecino, blog de filosofia ióguica
- ¿Que es una terapia pseudocientífica? De la Apetp.
En propers articles us parlaré dels beneficis del ioga, sigui o no teràpia, sigui o no ciència. Per què haberlos haylos.
Namaste ioguis!