Mes: abril de 2019

Publicat a

MANTRA. Sounds into silence. La pel·lícula

Molt il·lusionada que els amics de Mosaico Films hagin escollit aquest documental sobre Mantra i que l’estiguin movent al nostre país. En breu podrem veure l’estrena a la Filmoteca de Catalunya i esperem que es facin més projeccions a d’altres cinemes perquè tothom pugui veure i sentir aquesta meravella de documental on es mostra l’essència dels cants espirituals de la tradició ióguica (els mantra) i el ioga més devocional o bhakti està arribant a milers de persones.

El film ha estat reconegut a festivals internacionals i conta amb la participació de músics i yoguis de la talla de Deva Premal, Ravi Ram, Krishna Das, entre altres.

Dissabte 11 de MAIG i dimecres 15 de MAIG a les 20h Filmoteca de Catalunya de Barcelona (Plaça de Salvador Seguí, 1-9). L’estrena contarà amb la presència de la directora i un kirtan (cant grupal de mantres) en directe posterior al film.

Us deixo el trailer i una sinopsis del film. Moltes ganes que ja arribi el mes de maig i igual us puc anunciar alguna sorpresa de cara a l’estiu.

Namaste yoguis!

Mantra. Sounds into silence. Una pel·lícula sobre música, meditació i cant

SINOPSIS

Un viaje interior y al mismo tiempo, un movimiento mundial,
MANTRA. SOUNDS INTO SILENCE muestra cuán efectivos pueden ser los sonidos armoniosos en nuestro mundo ruidoso de comunicación ininterrumpida.

En busca de concentración, comunidad y conexión, miles de personas en todo el mundo están recurriendo a un antiguo tipo de reunión humana: el canto comunitario. Una de las formas de este fenómeno, el llamado ‘Kirtan’ implica cantar mantras. Originada en la India, esta forma tradicional de canto se utilizó por primera vez en occidente como fondo musical para las clases de yoga.
Pero su poder es tal que ahora se ha extendido a un público mucho más amplio, hasta el punto de haber conseguido nominaciones a los premios Grammy algunas de sus estrellas como Deva Premal & Miten, Krishna Das, Snatam Kaur, Jai Uttal y Dave Stringer.

En conciertos y festivales, así como en la vida cotidiana, y en lugares inusuales como la prisión de San Quintín, cerca de San Francisco… MANTRA-SOUNDS INTO SILENCE muestra cómo el canto comunitario puede derrumbar los muros entre las personas y ayudarlas a encontrarse.
Todo contado a través de imágenes deslumbrantes y música cautivadora.

Es una película sin palabrería esotérica y llena de entusiasmo y pasión por la vida dirigida por GEORGIA WYSS.

Publicat a

Senzillament respira

En aquesta nova societat on t’ho va accelerat moltes vegades nos ens donem l’espai per parar i respirar. Així de senzill, quedar una estona en silenci (sobretot silenci mental) i fer algunes respiracions profundes de forma lenta i conscient.

El ioga i les tècniques de pranayama ens ajuden a prendre consciencia de com està la nostre respiració en cada moment. Es agitada? Es pausada? Respirem per sobreviure? Sembla m’ha sorprès el comentari a les meves classes de “no, es que jo, no se respirar…”. Doncs ja podem plegar, perquè respirem constantment, contínuament, des del moment de néixer fins al moment de morir on marxem amb la última exhalació. Per posar alguns números:

  • Respirem amb uns 12 cicles per minut (una mitja molt optimista i gens estressant).
  • Per tant en una hora fem 720 respiracions.
  • En un dia 17.280 respiracions.
  • Al cap de l’any fem uns 6 milions de respiracions.
  • Per no saber respirar no està gens malament…

Segons alguns dels tractats clàssics del pranayama, el nombre de respiracions que farem a la vida és el mateix per tothom i per tant quan més ràpid respirem menys viurem. Si aconseguim rebaixar el nostre ritme respiratori viurem més enllà del cent anys. Suposo que hauríem d’actualitzar els tractats de ioga perquè amb la tecnologia actual i les facilitats d’accés a la salud de certa part de la població comencen a ser freqüents les persones centenàries.

La societat de impactes ràpids en la que vivim ens allunya cada cop més d’aquesta respiració conscient. Ho fa que nosaltres éssers sobreestimulats no parem més de tres segons a fer res. Amb excuses varies com o “ja ho hem fet” o “m’avorreix” o “no entenc perquè ho he de fer”.

Doncs bé, des d’aquí us convido a no excusar-nos i tot i ser producte del nostre temps ens permetem respirar de forma més pausada en aquesta petit pràctica guiada:

  • Ara i aquí, seiem amb l’esquena recta però sense inclinar-nos ni endavant ni enrere. El pit obert, les espatlles relaxades enrere i avall. Si estem asseguts en una cadira col·loquem els dos peus al terra. No col·lapsem sinó que creixem amb al cel sense allunyar la barbeta del pit. Podem deixar les mans sobre les cames o a la falda.
  • Tanquem els ulls i comencem a respirar conscientment. Primer només cal observar la respiració durant uns segons. Observar l’aire entrant i sortint del cos sense cap mena d’esforç. El podem observar a les foses nasals o com el subtil moviment del nostre diafragma.
  • Ara ens permetem dirigir la nostra respiració de forma conscient al abdomen, al ventre. Deixem que el melic es mogui amb la respiració. Al inspirar el ventre s’infla i el melic va cap a fora, al espirar es desinfla i el melic va cap a dins. continuem amb una respiració natural sense voler allargar ni modificar la mateixa. Només col·laborar amb el seu impuls natural.
  • L’essència d’aquest pranayama és la observació conscient de la pròpia respiració. Continuem observant la respiració com si no existís res més. L’aire entrant i l’aire sortint. El moviment lent i suau al nostre melic. Ens podem mantenir en observació conscient durant uns dos minuts més.
  • Poc a poc farem tres respiracions profundes còmodes, conscients.
  • Al acabar obrim lentament els ulls.

No requereix res més. Respirar i observar. Apte per a tothom. La senzillesa de la nostra pròpia respiració.

A respirar yoguis!