Que el yoga no es torni el teu opi

En aquests temps de confinament, després de les primeres setmanes d’incertesa, pors i desconfiança, ara sembla que poc a poc tornem a una certa rutina o estabilitat dins de les circumstàncies. Alguns ja surten a treballar, d’altres s’ho miren des de casa sense feina, però qui més qui menys ja comença a habituar-se a la situació d’excepcionalitat que sembla que s’allarga.

És en aquest context d’on surt la meva reflexió d’aquest article. Molts amics, companys i familiars em comenten aquests dies que no paren de veure sèries nit i dia, alguns cuinen molt i fan grans àpats, d’altres que beuen alcohol de forma menys esporàdica que abans (per dir-ho suaument) i un altre grup que estan totalment centrats en la pràctica de yoga.

Podríem pensar que aquests últims són els que van pel bon camí, però no sempre és or tot el que llueix. El yoga, al igual que les altres opcions, no es pot convertir en el nostre opi. La addicció espiritual, com una sortida a la nostre realitat no és la solució. I el yoga, tant beneficiós com és, pot ser una addicció com qualsevol altre.

Al endinsar-nos en el camí del yoga, sobre tot si ho fem per la seva vessant més saludable i de creixement personal, els beneficis que trobem després de cada sessió de yoga on estem millor al sortir que al entrar, sembla que ens evoquin al quant MÉS millor. Quant més practiquis, quant més dejunis facis, quant més mantres recitis, quantes més postures dominis, quants més mestres coneguis, etc. Molt, més, tot, al màxim.

El meu mestre sempre ens recordava que no cal anar a retirar-se al Himalaya o no menjar durant tres meses per ser un gran yogui. Que el yoga autèntic comença amb un mateix, i que persones molt mundanes que fins i tot beuen vi o mengen un bon entrecot poden ser grans yoguis. Així que no jutgem ni als altres, ni a nosaltres mateixos, sinó que aprenem a observar per convertir-nos i fusionar-nos amb aquesta llum interna.

Perquè en el procés espiritual ens hem d’enfrontar amb nosaltres mateixos. A les nostres ombres (pors, inseguretats, agressivitat, emocions negatives, tristesa) i a la nostra llum (la confiança, l’amor, la comprensió, la felicitat). Tot forma part de nosaltres, de la nostra història, del passat, present i futur.

Si en aquests dies estem tristos, tenim pors, ens enfadem, qualsevol emoció és vàlida. No la ignorem, l’aparquem o l’enterrem sota una pràctica espiritual; però tampoc ens hi obsessionem com si no existís res més. La reacció davant d’una emoció és la que marca la diferència. La podem observar conèixer el seu origen profund a través d’indagar sobre les emocions que ens sorgeixen.

Us deixo una sèrie de preguntes per la vostra indagació que us poden ajudar en el moment actual. També un vídeo/reflexió sobre la por de la Montserrat Ramírez de Yoga Infinito, Escola de Yoga.

  • Com estàs aquí i ara? Sents tristesa, por, ràbia, frustració, ira, ansietat, preocupació? Igual és una sensació lleu, un runrun que està molt profund sota capes i capes de “tot està bé, estic molt bé”.
  • Observa aquesta emoció i descriu-la amb les teves paraules.
  • És el primer cop que apareix aquesta emoció a la teva vida?
  • Sents l’emoció a alguna part concreta del teu cos? L’estómac, el cor, el coll, l’esquena. Si es així porta-hi les mans. Respira de forma tranquil·la i profunda unes tres vegades.
  • Tanca els ulls i conta enrere de 10 fins a 1. Al arribar a 1 busca el primer record que et vingui a la ment relacionat amb aquesta emoció. El que sigui. Deixa que una paraula relacionada amb això que ha aparegut sorgeixi de la teva boca expressant aquesta emoció guardada.
  • Quedat observant aquest record, posa-hi les teves paraules, sons, expressions. Descriu on ets, si estàs sol o acompanyat, si és hivern o estiu, tot el que succeïx al teu record.
  • Quan obris els ulls pots escriure tot el que hagi sorgit en un full de paper, deixant que les paraules carregades de l’emoció es traslladin al paper. Com si poguessis deixar anar a través de la tinta tot allò que va passar i que ara jo no hi és.
  • Al acabar agraeix si alguna cosa s’ha mogut, si has pogut alliberar una emoció estancada. Pensa també en les persones que estaven implicades a la situació i els hi demanes perdó a l’hora que els perdones.
  • Pots cremar el paper en una llar de foc o esmicolar-lo i llençar-lo sentint que entregues allò que ja no necessites que t’alliberes d’allò que ja no vols.

Fotografia article: Photo by Jaroslav Devia on Unsplash

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.