Temps de collita

El mes de juliol és el moment de la collita en la major part d’Europa. Es recull tot el sembrat, els cultius una mica abans i les fruites i les hortalisses durant tot l’estiu.

Aquest any ha estat força convuls per a tots i pot ser que ens sentim descol·locats i que la incertesa de moment ens aclapari. Però és temps de recollir. Encara que hagi estat un any dur o escàs, recull, gaudeix dels fruits del teu esforç. Rebutja allò que no serveix de tot allò que has obtingut fins ara, deixa els camps lliures perquè s’assequin.

A nivell emocional pots fer balanç. Que ha significat per a tu aquest 2020. Et permets gaudir de l’abundància dels mesos passats, que succeeix quan tot escasseja? Que et falta, que et sobra? Que és allò important?

Arrela’t a una terra que ara pot semblar dura i seca, però que les pluges de tardor tornaran fèrtil, que l’hivern congelarà per permetre-recollir-se i rebrotar en la següent primavera.

No tinguis por, recull els fruits ara i prepara’t per al següent cicle.

Bones vacances!

Ens veiem a la tornada amb més i millor pràctica i amb algunes novetats pel que fa a horaris, classes i espais. La veritat és que aquest final de temporada (les meves temporades van cada vegada més de setembre a juliol) està mogudet i interessant. Obriré nous grups, estic treballant en un projecte cooperativista que us va encantar i em podreu trobar amb noves classes.

Per als amants de la respiració conscient, ja us avanço que a partir de setembre obrim un grup de pranayama tots els dissabtes de 8:00 a 9:00 del matí a Sincronia Ioga. Una bona oportunitat per tancar la setmana laboral amb una pràctica que ens porta cap a dins, ens activa i ens centra alhora.

  • HORARI: Dissabtes de 8:00 a 9:00
  • LLOC: Sincronia Ioga. Carrer Pere Serafí 7-9, Barcelona
  • DESCRIPCIÓ: Les classes de pranayama estan obertes a aquells practicants que vulguin aprofundir en la seva pràctica de ioga aprenent a regular la respiració i el prana o energia vital. Són classes actives a primera hora del matí que busquen canviar el nostre estat mental i induir-nos a l’estat meditatiu. Es treballaran bhandas (tancaments energètics), mudras (gestos), tècniques preparatòries i pranayames majors, per a poc a poc introduir-nos a les retencions i els seus efectes.

Així que no deixeu de practicar ioguis! Bon estiu!

(Fotografia: Photo by Alex Block on Unsplash)

Entrant al 2019

Aquest any 2018 m’ha deixat un bon sabor de boca. Molts canvis, però sobretot una connexió amb mi mateixa, amb la creativitat innata que tots portem a dins i que se’ns oblida de tant en tant.

Ha sigut un any de molt de ioga, de seguir amb les meves formacions personals (ioga, veu i cant), de donar noves classes, tallers i cursos. Però sobretot ha sigut un any de consolidació personal, qui sóc jo, que vull fer i como ho faré?

Al 2019 només li demano poder gaudir de tot allò que he sembrat al 2018. Per que tinc un munt de ganes de continuar amb aquesta creativitat i poder gaudir-ho. Aviat espero poder compartir-vos diversos dels meus nous projectes per aquest any nou. M’he posat les piles i espero que us agradin.

Només hem queda desitjar-vos que aquest 2019 estigui ple d’alegria, joc, imaginació i creativitat. A per el 9!!!!

Dilluns, comença la setmana

Els dilluns són un dia especial per mi. Mai he sabut perquè, ja que la majoria de gent es deprimeix. Suposo que com sóc una persona que li agraden els canvis i les coses noves, cada dilluns és el principi d’una setmana, el començament i això m’agrada. (Potser te a veure que sempre he sigut una bona estudiant que volia anar a l’escola….shhhh)

A més d’un temps ensà, tinc els dilluns al matí lliures i és un moment que dedico a la creativitat, a deixar anar la imaginació a crear pràctiques, a probar coses noves. És el meu moment: els Dilluns Creatius! On tot sorgeix des de la sencillesa de la vida que tinc ara, sense pretencions i gaudint d’aquests espais de tranquilitat i coneixement.

Segons el meu signe a la astrologia vèdica, els dilluns és el meu dia favorable. Aquest descobriment el vaig fer fa relativament fa poc, però crec que no pot ser més encertat.

Avui dilluns, us deixo amb una cançò preciosa del Matt Corby que expressa una mica aquesta idea de apreciar el que es te.

“Oh, I was never lost, I only chose to never go home” – Monday – Matt Corby

És una cançó sobre poder apreciar on està, tenint en compte i pensant que potser no necessiteu gaire per dependre o definir-se, només ha de gaudir del fet que tots compartim aquesta vida única junts.

La veu

Moltes persones es sorprenen del to de la meva veu durant les classes de ioga. Tant el to que faig servir durant la classe, com el to durant la relaxació final. Fins i tot gent que em coneix d’altres àmbits (antics companys de facultat,  o d’altres feines, familia, amics del poble, etc.) em deixen anar allò de “no sembles tu!”.

Per mi la veu, la tonalitat, profunditat i color és de suma importància durant les classes. A través de la veu els professors estem transmetent tant o més que allò que mostra el nostre cos. Ens dona presencia i conexió amb els alumnes. És la millor carta de presentació. Així que durant les meves classes trec la veu que a mi m’agradaria sentir com a alumne.

Amb la profunditat necessària per arribar a tots els racons de la classe per més gran que sigui l’aula. Amb la serenitat, fermesa i dolçor al mateix temps perquè tota la sessió resulti agradable i relaxant. Dono tanta importància a la veu com a la música que poso per la relaxació.

Us deixo un enllaç a una relaxació d’uns 12 minuts que vaig grabar l’any passat amb d’altres pràctiques als alumnes del curs de yin yoga. Així em coneixeu a través de la meva veu i de passada us podeu relaxar. Tot i que no és el mateix una veu mecanitzada i grabada a casa com vaig podeu, us podeu fer una bona idea de qui sóc, encara que us recomano de sentir-me en directe. Els que ja em coneixeu ho teniu fàcil i la resta em podeu buscar perquè us faci una classe en viu i directe a veure que us sembla.

La foto del soundcloud te uns quants anyets ja, igual seria el moment d’actualitzar-se.

Apa a tombar-se i gaudir yoguis!

Desconnecta, t’ho mereixes

Avui us vull parlar de la importància de la desconnexió ja sigui durant les vacances o qualsevol moment que tinguem durant l’any. Desconnexió en tots els sentits, però sobretot:

  1. Desconnectar de la tecnologia i els aparells electrònics: televisor, pantalles de ordinador, tablets, telèfon mòbil (amb whatsapp i totes les xarxes socials que freqüentem), llibres electrònics, llum de fluorecents i en general qualsevol aparell elèctric.
  2. Desconnectar de la feina: trencar 100% durant uns dies, no llegir cap correu electrònic, no planificar nous cursos ni noves classes, no parlar de feina amb els amics o la família, no llegir llibres relacionats amb la feina i no contestar al telèfon de la feina.
  3. Desconnectar de la ciutat: sobretot dels cotxes, l’asfalt, la gent caminant depressa i l’excés de impactes visuals que genera.

Aquesta desconnexió ens donarà qualitat de vida. Jo recomano fer-ho en solitud i silenci amb grans caminades per la natura, ja sigui la platja, la muntanya o el camp. Allunyats de les zones urbanes, sense tenir que agafar el cotxe en tot el dia. I gaudint de les petites coses: un bon llibre, caminar descalços sentint el contacte de la terra als peus, l’olor i els sons de la platja de bon matí, el cant dels ocells, un àpat casolà, collir els nostres propis aliments a l’horta, observar el pas del temps sentint els canvis de temperatura en l’aire.

En resum estar més presents a tot allò que ens envolta i que ens és senzill i proper.  Perquè desconnectant ens connectem amb nosaltres mateixos, amb allò que és essencial. Tu no ets les teves xarxes socials, ni la teva feina, ni les teves relacions; tu ets molt més. Només que a vegades ens oblidem de quin som i com som.

Desconnecta, t’ho mereixes.

Aquest any he tingut la sort de gaudir d’aquests dies de desconnexió amb la professora i amiga Susanna Garcia fent el Camino SantiYoga.  Ha sigut un camí de Santiago diferent, tot organitzat i sense preocupacions, però sobretot ens ha acompanyat amb una classe de ioga suau i preparatòria de bon matí abans de les caminades, i tot de meditacions i ioga nidra amb la seva veu dolça i present. Un autèntic plaer que us recomano des del cor.

100 km de Lugo a Santiago a través del camino primitivo, molt menys massificat en tots els sentits. Travessant la zona rural gallega, una delícia de paisatges, bona gent i tranquil·litat absoluta. Llàstima que molts trams, com en tots els camins al arribar a Galicia, són asfaltats, amb els desgast que aix+o suposa als peus i genolls al final del dia.

Tot i això repetiré segur.

Ale yoguis, que acabem de gaudir de les vostres vacances i sobretot, sobretot, DESCONNECTEU!!!!

Feliç revetlla de Sant Joan!

Alguna cosa té de màgica la revetlla de Sant Joan. Avui, rar a la ciutat, entra l’aire fresc de la mar pels carrers cap a les cases. Gairebé un miracle aquesta brisa fresca. Avantsala de la nit més curta de l’any (o gairebé). Així que no em queda una altra de tornar a la meva terra, de trepitjar la platja, de sentir el mar de prop. Foc, mar, aire fresc, sorra, la millor nit de l’any.

Gaudiu de la nit, de la festa, dels focs! Feliç revetlla a tots! Me’n vaig a casa.

P.D. Sigueu bons i respecteu el medi que us acull, ja sigui al mar o la muntanya, perquè tots el puguem seguir gaudint-ne molt de temps més.

El jurat que no podia anar a concerts

Fa dies un amic de la família, pianista reconegut, mestre de pianistes i jurat oficial de numerosos concursos ens va confessar que feia anys que no anava a sentir concerts d’altres pianistes del moment  com Sokolov, Einaudi, Lang Lang, etc.
El motiu per ell era molt senzill, no podia extreure’s del seu paper de jurat, i en comptes de gaudir del concert, estava pendent de l’execució, la tècnica, l’expressivitat i mil altres detalls sent impossible per ell desconnectar. Per això ara només anava a concerts de lírica, que al no ser el seu expertize podia gaudir sense jutjar.

Per sort, jo tinc la fortuna de no estar en aquest nivell. Cada cop que assisteixo a la classe d’un company, amic o total desconegut que imparteix ioga ho faig com si fos la primera vegada. Amb ulls nous, amb les orelles obertes i gaudint al màxim del que em vulgui ensenyar. Cada persona transmet una mica de si mateix a les classes i és un plaer poder-ho veure, sense jutjar-ho ni comparar-ho amb com ho faria jo.

Això forma part de la meva manera de ser, on compartir significa això una relació on aprenc cada dia d’allò que se’m posa al davant.

Així que no està de més gràcies, gràcies i mil gràcies a tots els professors, professores, mestres, gurus i altres que ens hem anat creuant en aquesta vida i he pogut gaudir de les vostres classes i ensenyances. La meva eterna gratitud i tranquils que segueixo aprenent cada dia alguna cosa nova.

Gràcies de tot cor!

Comencem!

Després d’anys de pràctica de ioga i recerca personal, és el moment de començar aquest blog on vull compartir totes les idees, pensaments, novetats i històries que em vaig trobant en aquest camí de vida. Parlaré molt de ioga, respiració i de tot allò que em remogui i que valgui la pena ser compartit.

Aquesta sóc jo: Sílvia Gallego. Avui 23 de març del 2018 tinc 37 anys, sóc enginyera de professió, també professora de ioga, autora d’un llibre sobre respiració i ioga, però per sobre de tot sóc jo mateixa, romàntica, optimista i amb mil ganes d’aprendre i créixer en tot molt.

Amant del ioga,
aprenent i estudiant eterna,
cercadora incansable de la pau i la felicitat.

Després del meu pas per la universitat i la incorporació al món laboral en el mercat de les telecomunicacions, vaig començar a experimentar un vuit emocional acompanyat de diferents malestars físics (dolor lumbar, contractures freqüents, asma, ansietat). Per alleugerar-les vaig descobrir el ioga i amb l’Escola Yogavida, on vaig començar com a alumna i segueixo com a professora. Gràcies al ioga i al Habib BA, el meu mestre, he trobat l’equilibri mental, físic i espiritual que em permet combinar les dues facetes de la meva vida.

Així doncs, ara que ja em coneixeu, comencem!