Fa uns dies vaig trobar una notícia interessant sobre un estudi publicat a la revista Journal of Neuroscience que relacionava la respiració nasal amb la consolidació de la memòria (el procés que passa entre aprendre alguna cosa i ser capaç de recordar el memoritzat més tard).
Es tracta d’un experiment, ja en humans (abans s’havia provat en ratolins), que pretén demostrar la relació entre la nostra capacitat de memoritzar i la nostra respiració. Per a això van observar dos grups de persones, homes i dones, amb la pretensió d’observar la nostra memòria olfactiva. Per això se’ls presentaven olors “noves” i els deixaven en repòs uns respirant durant el repòs per la boca i altres pel nas. Després d’això es van observar els resultats. Segons l’estudi:
“En els mamífers, el ritme respiratori cíclic i els impulsos elèctrics de l’hipocamp, estan implicats en la construcció i la transferència d’informació entre les xarxes sensorials i de memòria. Aquestes oscil·lacions són arrossegades per la respiració nasal i conduïdes pel bulb olfactiu. Després viatgen a l’escorça piriforme, on es propaguen riu avall cap a l’hipocamp i modulen processos neurals crítics per a la formació de la memòria. En els éssers humans, el desviament del flux d’aire nasal a través de la respiració bucal elimina aquests ritmes i impacta la codificació i els processos de reconeixement, el que redueix el rendiment de la memòria. “
“La memòria de reconeixement va augmentar significativament durant la respiració nasal en comparació amb la respiració bucal durant la consolidació. Aquests resultats proporcionen la primera evidència que la respiració té un impacte directe en la consolidació d’esdeveniments episòdics i brinda major suport a la idea que les funcions cognitives centrals estan modulades pel cicle respiratori. “
Segons el ioga la respiració hauria de ser sempre pel nas. És una pregunta molt freqüent en les classes de ioga, on els alumnes nous, sobretot aquells que vénen d’un entorn més de gimnàs o esportiu pregunten: He respirar pel nas? Sí, sempre. Sempre, sempre. Només es fa servir alguna respiració per la boca per l’efecte de deixar anar la veu i/o les tensions en certs moments o per l’efecte refrescant de certes respiracions bucals a l’estiu. Si no, sempre, sempre pel nas.
També és interessant veure la posició estratègica del nas en el nostre cos, just a la cara en relació directa amb el nostre lòbul frontal. En respirar els estímuls sensorials arriben directes al nostre cervell. Potser us hagi passat que a l’hivern en respirar de cop aire molt fred us ha dolgut el cap. Tot està allà mateix.
Per què respirar pel nas ?:
- En respirar pel nas l’aire s’escalfa i s’humidifica, fent-lo més viable per entrar en els nostres pulmons.
- El nas posseeix filtres naturals (mucoses, pèls, cavitats, etc.) que filtren i netegen l’aire. Són un depurador natural, mentre que en respirar per la boca ens vam saltar aquest filtre.
- La respiració nasal és més lenta, tranquil·la i observant. La respiració bucal és un sistema secundari que s’activa naturalment només en casos de forta demanda d’oxigen.
- En expirar pel nas s’activa el sistema d’expulsió natural de la mucosa que es genera per ajudar a l’expulsió d’elements externs, patògens, contaminació, pol·len, etc. Si no respirem pel nas de manera habitual aquesta mucositat s’estanca en els conductes nasals i els sinus paranasals i pot donar problemes com la sinusitis, sordesa, etc.
- Arran de l’article: els circuits sensorials relacionats amb el nas i l’olfacte ens ajudaran a consolidar millor la memòria del que va passar durant el dia si respirem pel nas.
Durant la pràctica de ioga nidra i altres tècniques de relaxació es pot estimular la memòria amb records olfactius. Això es fa tant amb estímuls directes, hi ha professors que passen aromes entre els alumnes durant la relaxació, com per mitjà de les visualitzacions de records que s’han emmagatzemat per l’olfacte. Algunes d’aquestes visualitzacions que a mi m’agrada incorporar són:
“Olor a taronges recent expremudes, herba tallada, olor de les primeres gotes de pluja, l’olor de la mar, cafè al matí, pa acabat de fer”.
El nostre cervell relaciona certs records de forma molt potent amb l’olfacte i moltes persones tenen més capacitat de visualització si se’ls estimula per l’olor que per sons o colors. Per això és interessant les tècniques d’aromateràpia on cada olor es relaciona tant amb un record com amb un estat emocional concret.
Doncs res ioguis, seguirem atents als avenços d’aquests estudis sobre la respiració i la memòria. De mentres bona pràctica i a respirar i olorar més!