Ai el GDPR…. doncs res que sapigueu que he actualitzat la política de privadesa del blog, la newsletter, etc.
La podeu consultar al següent enllaç.
Per si no ho heu llegit aquests us deixo un enllaç a un recull d’acudits arran de la famosa GDPR.
International Yoga Day 2018
Aquest any participo a la jornada que la Associació Barcelona Yoga Day, realitza en motiu del dia internacional del ioga. En aquesta ocasió la jornada es farà el diumenge 17 de juny al Parc de L’Estació Del Nord de Barcelona. Organitzada des de la comunitat del ioga és tracta d’una activitat sense ànim de lucre on es realitzen classes, tallers, xerrades i tot tipus d’activitats relacionades amb el ioga.
Em podreu trobar firmant llibres i donant informació sobre les classes i la formació a l’estand de l’Escola Yogavida.
Teniu més informació sobre tot el que podeu trobar durant la jornada: https://barcelonayogaday.org/
Yoga per l’embaraç
![The Portable Antiquities Scheme/ The Trustees of the British Museum [CC BY-SA 2.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0)], via Wikimedia Commons](https://www.silviagallegoyoga.cat/wp-content/uploads/2018/05/dona2.jpg)
Una de les majors novetats d’aquest any ha estat la meva incursió en el món del ioga per a l’embaràs, part i postpart. Un autèntic regal d’aprenentatge en el meu moment vital actual.
Després d’anys de fer classes regulars a homes i dones de tota edat i condició, sentia que havia d’aprofundir en aquest ensenyament per a dones en estat. En part per recuperar aquesta part meva, la meva feminitat, la meva creativitat, la meva capacitat de crear, donar vida, ser mare. Però també per poder acompanyar aquestes mamis en aquest moment vital, on trenques una mica amb la societat (“ui, ja no ets productiva per a l’empresa ….”) i et prepares per abraçar una nova vida.
Kosha, l’envolcall
Us porto una petita reflexió sobre el cos arran d’una sessió de fotos divertidíssima que vam fer la passada setmana en un dels centres que col·laboro a Barcelona.
Segons el ioga estem formats per koshas, capes o embolcalls. No som només el nostre cos físic, sinó que existeixen 5 embolcalls: annamayakosha (el cos físic, anna és una llavor / menjar), pranamayakosha (el cos energètic o d’aire vital), manomayakosha (el cos mental, de la ment i pensament), vijñanamayakosha (el cos intuïtiu, subtil i del discerniment), anandamayakosha (el cos espiritual o causal).
Apena, evolució genètica i melsa
Aquest abril va sortir una noticia que em va cridar especialment l’atenció, investigadors de la Universitat de Copenhaguen i la Universitat de Califòrnia a Berkeley havien trobat que a la tribu dels bajau (poble nòmada que viu a les aigües de les Filipines, Malàisia i Indonèsia) els seus individus han evolucionat per tenir una millor adaptació al seu estil de vida, el busseig amb apnea o pulmó lliure.
L’article és molt interessant i explica com s’han trobat dos o més variacions genètiques que explicarien la seva possible adaptació a la hipòxia (estat de deficiència d’oxigen a la sang, cèl·lules i teixits de l’organisme, amb compromís de la funció dels mateixos que pot causar la mort). D’una banda els bajau tenen una melsa fins a un 50% més gran que els seus veïns d’una altra ètnia agricultors i no pescadors. I per l’altre han identificat un gen responsable d’augmentar l’hormona tiroïdal que podria relacionar-se amb la melsa.
Us recomano llegir la notícia i l’article originial publicat a la revista Cell. Però a mi m’ha cridat especialment l’atenció la relació entre l’apnea, l’evolució genètica i la melsa. Ja que com a amant del ioga, el pranayama i la respiració conscient conec i m’intriguen les pràctiques yóguiques de retencions a pulmons plens o buits de diversos minuts.
La majoria de persones pot aguantar la respiració (sota l’aigua o sobre ella) durant uns quants segons; algunes durant uns pocs minuts (amb entrenament i constància). Però els bajau porten el busseig lliure a l’extrem: són capaços de submergir-se durant 13 minuts a profunditats de 60 metres o més. I ho fan de forma natural, els joves aguanten menys i els més experimentats més.
“Pranayama és el cessament de la inspiració i de l’espiració quan s’ha adquirit (ásana)’ – Yoga sutras de Patañjali, II 49 [22]
La retenció de l’alè o suspensió de la respiració en el pranayama és de gran importància, fins al punt que conforma la seva mateixa essència. Segons els tractats clàssics, les altres tècniques serveixen per preparar-la i enquadrar-la. El pranayama comença amb les retencions d’alè. Kumbhaka significa retenció de la respiració, forma part de totes les pràctiques i es pot entendre com la retenció o suspensió de la respiració en qualsevol fase del cicle respiratori.
Encara que en la pràctica de ioga es solen practicar retencions de pocs segons, els tractats clàssics i els grans ioguis parlen de retencions de 90 segons a diversos minuts: aquestes retencions tenen efectes sobre els teixits i tots els òrgans del cos. Davant la falta d’oxigen, el cos es posa en mode de supervivència, constitueix una acrobàcia fisiològica de gran perill, que s’ha de practicar sota la direcció d’experts qualificats.
Però recordem que la finalitat de les retencions d’alè en el ioga no és fisiològica: no pretén augmentar el torrent sanguini ni l’absorció d’oxigen. La seva finalitat és controlar el prana, elevar l’energia i arribar a la il·luminació. I és aquí on entra la melsa.
Segons les tècniques energètiques de sanació derivades del ioga, la melsa és un reservori de prana o energia vital. Ens connecta amb la circulació de l’energia vital a través del cos mitjançant els tres circuits de prana. Es pot traspassar energia de la melsa (un chakra secundari doble, té part anterior i posterior) als centres principals: primer i segon chakra o quart i cinquè.
D’alguna manera, els ioguis van percebre que mitjançant les apnees o retencions prolongades d’alè, la melsa generava més prana o energia vital. Relacionant aquesta melsa com a font energètica en el nostre cos.
Bé ioguis, qui sap si d’aquí a uns mil·lennis tots gaudim d’aquest melsa enorme que ens ompli d’energia i ens permeti retenir l’alè a voluntat durant minuts. De mentres no deixem de sorprendre’ns de l’avanç de la humanitat que és capaç de generar mutacions que s’adaptin a tots els medis.
Bona pràctica ioguis!