Kosha, l’envolcall

Us porto una petita reflexió sobre el cos arran d’una sessió de fotos divertidíssima que vam fer la passada setmana en un dels centres que col·laboro a Barcelona.

Segons el ioga estem formats per koshas, capes o embolcalls. No som només el nostre cos físic, sinó que existeixen 5 embolcalls: annamayakosha (el cos físic, anna és una llavor / menjar), pranamayakosha (el cos energètic o d’aire vital), manomayakosha (el cos mental, de la ment i pensament), vijñanamayakosha (el cos intuïtiu, subtil i del discerniment), anandamayakosha (el cos espiritual o causal).

Per a mi la paraula sànscrita per definir al cos és ja una declaració d’intencions. Embolcall. ¿Embolcall que? Què s’ha d’embolicar? Això ja et fa reflexionar sobre qui som i què som. Segurament molts conegueu el treball del mestre espiritual Ramana Maharashi que ens va deixar una pregunta d’extraordinària senzillesa però profunditat infinita: Qui sóc jo?

 

Qui sóc jo?

El cos dens (…), no sóc jo; els cinc òrgans sensorials cognitius (…), no sóc jo; els cinc òrgans sensorials conatius (…), no sóc jo; els cinc alés vitals (…), no sóc jo; ni tan sols la ment que pensa sóc jo; tampoc la nesciència (…), sóc jo.

Si res d’això sóc jo, llavors, qui sóc jo?

Però la veritat és que no s’ha de començar la casa per la teulada, de manera que la pràctica de ioga moltes vegades comença treballant aquest cos físic. Aquest primer kosha. El cos que habitem o que habita el nostre ser.

Ha estat el meu cas. Em vaig introduir en la pràctica de ioga, pel dolor físic concret en el cos i d’allà vaig descobrir un món que no s’acaba. Mai he estat flexible (ara me n’adono que ni física ni mentalment), no se’m donava bé la gimnàstica a l’escola, la majoria de les vegades al·ludia a al·lèrgies i refredats per evitar certes classes, no havia fet mai ni el pont, ni pi-pont, ni la roda ni res per l’estil. El meu fort eren les matemàtiques.

És per això que li estic tan agraïda al ioga. Per aquest descobriment del meu cos físic. De la seva forma, de la seva vida, de la seva energia. El cos no és un simple recipient, és una cosa que s’ha d’estimar i cuidar.

Mai m’havia agradat el meu cos, simplement el feia servir per transportar la meva ment pel món, i ara l’estimo. No perquè la pràctica l’hagi canviat o modelat, sinó perquè l’ESTIMO TAL COM ÉS. La que ha canviat sóc jo, la meva ment i pensament. Habito feliç en aquest preciós cos amb les seves limitacions, les seves possibilitats i les seves infinites ensenyaments. El cos m’indica quan parar i quan seguir. He après a escoltar-me començant pel més dens que és el meu cos i d’allà em vaig endinsant en els altres cossos més subtils.

Perquè recordeu, som molt més que un cos físic. No ens quedem només aquí ni ens obsessionem amb la pràctica física del ioga. En un esglaó, un passet per al canvi però el canvi està dins.

Així doncs, estimeu a l’annamayakosha i comencem!

 

Fotografía Sincronía Yoga - David Momblan
Fotografia Sincronia Yoga – David Momblan

Gracies a @SincroniaYoga i @DavidMomblan per les meravelloses fotografies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada