Yoga-Sūtra de Patañjali

Quan un s’endinsa en el ioga i la seva filosofia topa de ple amb un petit text mil·lenari, escric de forma breu amb les paraules justes, gairebé científiques, col·locades en versos anomenats sutres; es tracta del Yoga-Sūtra de Patañjali. L’obra que tot practicant de ioga hauria de conèixer i tornar a ella una i altre vegada. L’obra que t’inicia en la filosofia del ioga, les seves arrels i la seva finalitat.

Vaig conèixer el text a través del meu mestre poc abans de decidir-me a començar la formació de ioga. Em va sorprendre, intrigar i desconcertar a l’hora. Era com si un text de fa milers d’anys pogués respondre a les preguntes filosòfiques actuals i proposés un camí de treball a través del ioga per arribar a la calma i serenitat interiors tan preuades. Des de llavors n’he comprat més de quatre traduccions diferents d’autors tant occidentals com orientals, i segueixo rellegint-lo i tornant-hi cada cop que els dubtes, la por, la regressió i tants altres obstacles apareixen a la meva pràctica.

Tinc la sort de ser partícip de l’edició dels Comentaris de la Montserrat Serra i Fort sobre el text del Yoga-Sūtra de Patañjali. Gran coneixedora del text i deixeble directe de T.K.V. Desikachar, tal com ella mateixa comenta els seus alumnes l’han empès a escriure aquests comentaris que son un regal per la senzillesa amb la qual ens presenta cada vers que a l’hora ens deixa entreveure tota la profunditat del mateix.

Montserrat Serra i Fort va néixer a Barcelona l’any 1947. És llicenciada en Filosofia i Lletres i Diplomada en Ciències religioses. A la dècada dels 70 va començar la pràctica de ioga. Va ser en un seminari, quan va assistir a un taller sobre els Yoga-Sūtra, que va quedar captivada per aquest text. A partir de l’aleshores va començar una formació de professora de ioga i aquest text l’ha anat acompanyant durant tota la vida. Ha sigut professora de ioga i formadora de professors, reconeguda per l'”Asociación española de practicantes de yoga” i el “Kishnamacharya Healing & Yoga Foundation”, però sobretot es sent practicant.

Pels coneixedors del text trobaran en la Montserrat una erudita propera que acosta l’obra a la seva vessant més humana i pràctica actual. Si és el primer cop que us hi endinseu aquesta traducció serà un bon punt de partida ja que inclou el text en sànscrit, la traducció paraula per paraula i la interpretació corresponent, amb lo que no us sentireu sols davant d’aquestes frases tan concises però d’interpretacions tant profundes.

Una oportunitat per revisar el text des d’un nou punt de vist, d’algú que l’estima el treballa i l’aplica en tota la seva vida.

“Quan la ment està silenciada podem veure-hi reflectits els esdeveniments i nosaltres mateixos, de la mateixa manera que es reflecteix l’univers en unes aigües tranquil·les. (inspirada en l’aforisme 1.3)”.

Fotografia portada: Estanys de Basturs – Montserrat Serra i Fort
Fotografia Montserrat Serra i Fort

La presentació del llibre a Barcelona serà el dilluns 2 de desembre, estarà acompanyada de Xavier Melloni i Ribas, autor del pròleg. En breu us indicarem el lloc i l’hora perquè us pogueu anar planificant.

Podeu comprar el llibre en el següent enllaç o contactant-me per saber més informació.

Ioga i Cinema a la fresca

Estic molt orgullosa de presentar-vos el Festival d’Estiu Coop D’ull 2019. Com cada any les Amigues del cinema cooperatiu Zumzeig organitzem un festival d’estiu per tancar la temporada.

Aquest any el festival gira al voltant del tema “Distopia Now. De la lluna als forats negres, 50 anys d’evolució?”, con volem debatre que ha passat en aquesta 50 anys d’ença que l’home va trepitjar la lluna i tot allò que es plantejava llavors que seria la evolució humana. On hem arribat? Estem evolucionant o involucionant?

El festival es composa de diverses jornades temàtiques, entre elles un dis dedicat al ioga i la espiritualitat. Farem vaires activitats relacionades amb el ioga i projectarem la pel·lícula “Mantra. Sounds into silence” de Georgia Wiss.

  • PROPER: Diumenge 14 de JULIOL
  • Classes de ioga i tallers infantils: de  17:00 a 21:00
  • Cant de Mantres amb el grup Gaja Kirtan: de 20:30 a 21:30
  • Projecció de la pel·lícula a la fresca: 21:30 a 23:00 amb el posterior col·loqui amb la presència de la directora.

Totes les activitats son gratuïtes! No oblideu portar el vostre mat per la pràctica de ioga.

Més informació: http://zumzeigcine.coop/ca/coop-dull-2019/

I aquí una de les voluntàries presentant la jornada del ioga:.

Ujjayi, so o silenci?

La respiració bàsica del ioga és la tècnica anomenada ujjayi. Aquesta consisteix en una breu constricció de la gola que provoca que al passar l’aire es produeixi un lleuger so aspre, tant al inspirar com al espirar. Aquest so, ens ajuda al centrament, a enfocar la ment en un sol punt, es per això es que torna una de les claus de la pràctica de ioga. La seva definició més bàsica seria:

Ujjayi – El victoriós. La respiració del guerrer o l’heroi victoriós.

Sanskrit Heritage Dictionary

A nivell energètic, la respiració ujjayi ens ajuda a guiar i dirigir el prana, o energia vital, de forma conscient amb la nostra respiració. A obtenir-lo i mobilitzar-lo.

Segons el ioga, ujjayi és el pranayama que s’hauria d’aplicar durant tota la sessió de ioga mentre es practica asana (o sigui les postures). A part existeix una tècnica específica de pranayama que també s’anomena ujjayi però que inclou l’alternança de la respiració només a la fosa nasal dreta i retencions entre d’altres. Però com a base durant la pràctica física i també com a tècnica base a partir de la qual sorgeixen la resta de pranayames farem servir ujjayi.

Però tornem a el “so” que es produeix al tancar la gola. Si mai heu practicat ujjayi el més recomanable es imaginar que tenim un mirall davant la boca i que volem entelar-lo. Ho fem amb la boca oberta i podem notar com l’aire surt més a poc a poc, la gola es contrau una mica i es produeix un so. Ara repetim el mateix però amb la boca tancada i traient l’aire pel nas. Continua la sensació més calenta i humida, la breu constricció i el so. No perdem aquesta sensació de tancament i so que ara es produeix tant al espirar com al inspirar. Aquesta sonoritat no es fa al nas, no és un so nasal, sinó una especie de principi de ronqueig molt suau que neix a la base de les cordes vocals.

Al aplicar ujjayi a la pràctica d’asana ens centrem més en les postures, ja que la ment es manté permanentment enfocada en la respiració i el seu so. Una respiració llarga, profunda, subtil i regular que ens indica en tot moment el nostre estat aquí i ara. És un del bhavana o suports dins de la pràctica més importants i que poden fer servir tant persones principiants com avançades.

Ara toca preguntar-se quant de sorollós ha de ser aquest so?

Com a professora de ioga, i per tant responsable de guiar una pràctica, el meu ujjayi és molt sorollós. Massa sorollós. Exageradament sorollós. Ho faig com a acompanyament als alumnes, igual que acompanyo amb les paraules, les demostracions, la veu, la mirada també ho faig amb el so de la meva respiració. A través del so dono una pauta perquè els alumnes sàpiguen quantes respiracions portem, quan de profundes i/o llargues hauran de ser, etc. Però no deixar de ser un “teatre” o exageració del so original.

Com a yoguini (no professora), al igual que quan practico la meva pràctica personal o sadhana no em guio a mi mateixa amb les explicacions, la meva respiració dins de la pràctica deixa de ser sorollosa. A nivell personal ujjayi s’ha de tornar un so imperceptible però constant. Un so subtil. Està allà, el sent cada persona, però no els senten els companys.

Alguns professors expliquen el pranayama ujjayi com la respiració “Darth Vader”. Aquesta indicació pot estar més o menys bé pels primers mesos de pràctica. Però després el nostre ujjayi ha de virar cap al silenci. Cap a un so intern que només el percebem nosaltres. Una ajuda, un suport que està present en cada moment de la pràctica, però no pot ser un teatre.

I vosaltres? Ja practiqueu ujjayi? So o silenci?

Senzillament respira

En aquesta nova societat on t’ho va accelerat moltes vegades nos ens donem l’espai per parar i respirar. Així de senzill, quedar una estona en silenci (sobretot silenci mental) i fer algunes respiracions profundes de forma lenta i conscient.

El ioga i les tècniques de pranayama ens ajuden a prendre consciencia de com està la nostre respiració en cada moment. Es agitada? Es pausada? Respirem per sobreviure? Sembla m’ha sorprès el comentari a les meves classes de “no, es que jo, no se respirar…”. Doncs ja podem plegar, perquè respirem constantment, contínuament, des del moment de néixer fins al moment de morir on marxem amb la última exhalació. Per posar alguns números:

  • Respirem amb uns 12 cicles per minut (una mitja molt optimista i gens estressant).
  • Per tant en una hora fem 720 respiracions.
  • En un dia 17.280 respiracions.
  • Al cap de l’any fem uns 6 milions de respiracions.
  • Per no saber respirar no està gens malament…

Segons alguns dels tractats clàssics del pranayama, el nombre de respiracions que farem a la vida és el mateix per tothom i per tant quan més ràpid respirem menys viurem. Si aconseguim rebaixar el nostre ritme respiratori viurem més enllà del cent anys. Suposo que hauríem d’actualitzar els tractats de ioga perquè amb la tecnologia actual i les facilitats d’accés a la salud de certa part de la població comencen a ser freqüents les persones centenàries.

La societat de impactes ràpids en la que vivim ens allunya cada cop més d’aquesta respiració conscient. Ho fa que nosaltres éssers sobreestimulats no parem més de tres segons a fer res. Amb excuses varies com o “ja ho hem fet” o “m’avorreix” o “no entenc perquè ho he de fer”.

Doncs bé, des d’aquí us convido a no excusar-nos i tot i ser producte del nostre temps ens permetem respirar de forma més pausada en aquesta petit pràctica guiada:

  • Ara i aquí, seiem amb l’esquena recta però sense inclinar-nos ni endavant ni enrere. El pit obert, les espatlles relaxades enrere i avall. Si estem asseguts en una cadira col·loquem els dos peus al terra. No col·lapsem sinó que creixem amb al cel sense allunyar la barbeta del pit. Podem deixar les mans sobre les cames o a la falda.
  • Tanquem els ulls i comencem a respirar conscientment. Primer només cal observar la respiració durant uns segons. Observar l’aire entrant i sortint del cos sense cap mena d’esforç. El podem observar a les foses nasals o com el subtil moviment del nostre diafragma.
  • Ara ens permetem dirigir la nostra respiració de forma conscient al abdomen, al ventre. Deixem que el melic es mogui amb la respiració. Al inspirar el ventre s’infla i el melic va cap a fora, al espirar es desinfla i el melic va cap a dins. continuem amb una respiració natural sense voler allargar ni modificar la mateixa. Només col·laborar amb el seu impuls natural.
  • L’essència d’aquest pranayama és la observació conscient de la pròpia respiració. Continuem observant la respiració com si no existís res més. L’aire entrant i l’aire sortint. El moviment lent i suau al nostre melic. Ens podem mantenir en observació conscient durant uns dos minuts més.
  • Poc a poc farem tres respiracions profundes còmodes, conscients.
  • Al acabar obrim lentament els ulls.

No requereix res més. Respirar i observar. Apte per a tothom. La senzillesa de la nostra pròpia respiració.

A respirar yoguis!

Entrant al 2019

Aquest any 2018 m’ha deixat un bon sabor de boca. Molts canvis, però sobretot una connexió amb mi mateixa, amb la creativitat innata que tots portem a dins i que se’ns oblida de tant en tant.

Ha sigut un any de molt de ioga, de seguir amb les meves formacions personals (ioga, veu i cant), de donar noves classes, tallers i cursos. Però sobretot ha sigut un any de consolidació personal, qui sóc jo, que vull fer i como ho faré?

Al 2019 només li demano poder gaudir de tot allò que he sembrat al 2018. Per que tinc un munt de ganes de continuar amb aquesta creativitat i poder gaudir-ho. Aviat espero poder compartir-vos diversos dels meus nous projectes per aquest any nou. M’he posat les piles i espero que us agradin.

Només hem queda desitjar-vos que aquest 2019 estigui ple d’alegria, joc, imaginació i creativitat. A per el 9!!!!

És el ioga una pseudociència o pseudoteràpia?

Aquests dies no es parla de res més. En el llistat de pseudoterapias o teràpies pseudocientífiques contra les quals s’ha proposat el govern d’Espanya d’actuar hi ha el ioga. Vaja, no sabia que jugava a aquesta loteria, però m’ha tocat.

Us parlaré des del meu punt de vista, de persona bastant racional, amb una carrera de les considerades científiques però amb una ment molt oberta i una mica espiritual que es dedica al món del ioga. Aquesta és la meva opinió, i com a tal, és una opinió la podeu compartir més o menys. El que us convido és com a tot a estar informats. Jo aportaré la meva experiència, res més, ja que no he fet cap estudi científic sobre això, jeje.

Continua llegint «És el ioga una pseudociència o pseudoteràpia?»

La respiració nasal i la memòria

Fa uns dies vaig trobar una notícia interessant sobre un estudi publicat a la revista Journal of Neuroscience que relacionava la respiració nasal amb la consolidació de la memòria (el procés que passa entre aprendre alguna cosa i ser capaç de recordar el memoritzat més tard).

Es tracta d’un experiment, ja en humans (abans s’havia provat en ratolins), que pretén demostrar la relació entre la nostra capacitat de memoritzar i la nostra respiració. Per a això van observar dos grups de persones, homes i dones, amb la pretensió d’observar la nostra memòria olfactiva. Per això se’ls presentaven olors “noves” i els deixaven en repòs uns respirant durant el repòs per la boca i altres pel nas. Després d’això es van observar els resultats. Segons l’estudi:

“En els mamífers, el ritme respiratori cíclic i els impulsos elèctrics de l’hipocamp, estan implicats en la construcció i la transferència d’informació entre les xarxes sensorials i de memòria. Aquestes oscil·lacions són arrossegades per la respiració nasal i conduïdes pel bulb olfactiu. Després viatgen a l’escorça piriforme, on es propaguen riu avall cap a l’hipocamp i modulen processos neurals crítics per a la formació de la memòria. En els éssers humans, el desviament del flux d’aire nasal a través de la respiració bucal elimina aquests ritmes i impacta la codificació i els processos de reconeixement, el que redueix el rendiment de la memòria. “

“La memòria de reconeixement va augmentar significativament durant la respiració nasal en comparació amb la respiració bucal durant la consolidació. Aquests resultats proporcionen la primera evidència que la respiració té un impacte directe en la consolidació d’esdeveniments episòdics i brinda major suport a la idea que les funcions cognitives centrals estan modulades pel cicle respiratori.

Segons el ioga la respiració hauria de ser sempre pel nas. És una pregunta molt freqüent en les classes de ioga, on els alumnes nous, sobretot aquells que vénen d’un entorn més de gimnàs o esportiu pregunten: He respirar pel nas? Sí, sempre. Sempre, sempre. Només es fa servir alguna respiració per la boca per l’efecte de deixar anar la veu i/o les tensions en certs moments o per l’efecte refrescant de certes respiracions bucals a l’estiu. Si no, sempre, sempre pel nas.

També és interessant veure la posició estratègica del nas en el nostre cos, just a la cara en relació directa amb el nostre lòbul frontal. En respirar els estímuls sensorials arriben directes al nostre cervell. Potser us hagi passat que a l’hivern en respirar de cop aire molt fred us ha dolgut el cap. Tot està allà mateix.

Per què respirar pel nas ?:

  • En respirar pel nas l’aire s’escalfa i s’humidifica, fent-lo més viable per entrar en els nostres pulmons.
  • El nas posseeix filtres naturals (mucoses, pèls, cavitats, etc.) que filtren i netegen l’aire. Són un depurador natural, mentre que en respirar per la boca ens vam saltar aquest filtre.
  • La respiració nasal és més lenta, tranquil·la i observant. La respiració bucal és un sistema secundari que s’activa naturalment només en casos de forta demanda d’oxigen.
  • En expirar pel nas s’activa el sistema d’expulsió natural de la mucosa que es genera per ajudar a l’expulsió d’elements externs, patògens, contaminació, pol·len, etc. Si no respirem pel nas de manera habitual aquesta mucositat s’estanca en els conductes nasals i els sinus paranasals i pot donar problemes com la sinusitis, sordesa, etc.
  • Arran de l’article: els circuits sensorials relacionats amb el nas i l’olfacte ens ajudaran a consolidar millor la memòria del que va passar durant el dia si respirem pel nas.

Durant la pràctica de ioga nidra i altres tècniques de relaxació es pot estimular la memòria amb records olfactius. Això es fa tant amb estímuls directes, hi ha professors que passen aromes entre els alumnes durant la relaxació, com per mitjà de les visualitzacions de records que s’han emmagatzemat per l’olfacte. Algunes d’aquestes visualitzacions que a mi m’agrada incorporar són:

“Olor a taronges recent expremudes, herba tallada, olor de les primeres gotes de pluja, l’olor de la mar, cafè al matí, pa acabat de fer”.

El nostre cervell relaciona certs records de forma molt potent amb l’olfacte i moltes persones tenen més capacitat de visualització si se’ls estimula per l’olor que per sons o colors. Per això és interessant les tècniques d’aromateràpia on cada olor es relaciona tant amb un record com amb un estat emocional concret.

Doncs res ioguis, seguirem atents als avenços d’aquests estudis sobre la respiració i la memòria. De mentres bona pràctica i a respirar i olorar més!

Sessió de Ioga Nidra + Bols Tibetans

El proper dissabte 27 de octubre realitzaré una sessió de ioga nidra acompanyada dels sons dels bols tibetans a l’Espai Te Cielo de Barcelona.

El ioga nidra és una relaxació guiada profunda, que et transporta a un estat entre la vigilia i el somni, per treballar la relaxació a nivell subconscient. Tu no has de fer res, només deixar-te portar per la veu i les sensacions que apareixaran durant la pràctica. Ideal per recuperar un estat de dsitensió física i mental, alliberar estrés i tensions de tot tipus. Es realitza estirat al terra amb suports perquè sigui més còmode. És apta per totes les edats encara que no es recomana en cas de depressió severa i/o estats alterats de consciència.

El bols tibetans aporten la sonoritat màgica i vibracional a les sessions. Aquests instruments milenaris conecten amb el nostre ser més profund, ens alliberen i preparen al cos per rebre els beneficis del ioga nidra.

Es tracta d’un regal pels sentits i l’ànima.

DATA i HORA: Dissabte 27 d’octubre de 18:00 a 19:15

APORTACIÓ: 10€/persona

LLOC: Espai Tecielo: Carrer Sant Antoni Maria Claret 318 Porta 3, Barcelona

MÉS INFO i RESERVES: info@tecielo.com / 636291238

Imprescindible reservar. Les places són limitades per l’espai. Màxim 7 persones.

Shatkarma, les neteges del ioga

Continuo amb aquests posts dedicats a la neteja, purificació, deixar anar. En aquest cas us explicaré diverses de les tècniques de purificació del ioga que són adequades per a aquest canvi d’estació.

El Hatha Ioga tradicional inclou no sols la pràctica de postures (ásanes) sinó que aquestes es troben dins d’un sistema holístic que inclou: ásana, pranayama, shatkarmas, mudres i bandhas. Segons el savi Patañjali estaríem parlant de tapas: cremar, buidar.

La tardor o la primavera són bones estacions per a realitzar neteges, per la meva experiència prefereixo fer les més intenses a la tardor. A més aquestes dates les relaciono amb l’inici de curs, noves etapes, noves idees amb el que netejar m’ajuda a recuperar forces i avançar. Això és una cosa personal, segurament hi hagi qui prefereixi fer-ho a la primavera. Sóc definitivament una persona tardor, serà perquè és l’època en què vaig néixer.

Shatkarmas (ṣaṭkarmāni), són les neteges o purificacions. La paraula sànscrita shatkarma es divideix en “shat” que significa 6 i “karma” en aquest cas referit a l’acció purificadora. A vegades als shatkarmas se’ls anomena també kriyas referent a l’acció, execució. Així que tradicionalment es parla de 6 accions per a la purificació i estàs explicades en els textos del Hatha Ioga Pradipika i Gheranda Samhita entre d’altres.

  1. dhautī – neteja del cos usant diferents tècniques per a diferents parts: estómac, intestins, etc.
  2. vasti – neteja de l’intestí.
  3. neti – neteja de les fosses nasals i els sinus paranasals.
  4. trāṭaka – neteja dels ulls mitjançant tècniques de concentració de la mirada en diversos punts.
  5. naulika o nauli – automassatge abdominal en pulmons buits. (Si busqueu a internet “ioga alien” el més segur és que es tracti de gent practicant nauli, en veure els vídeos comprendreu l’analogia).
  6. kapālabhātī – neteja del crani. Tècnica respiratòria que ens ajuda a buidar i purificar el cap física i emocionalment.

Amb aquests sis punts es pretén netejar, purgar i purificar el cos físic (annamaya kosha) per obrir i accedir a la resta de cossos més subtils (pranamaya kosha, manomaya kosha, etc.). Com us comento sempre, més val començar pel bàsic, així que toca netejar el cos físic i d’allí ja veurem.

Cadascuna d’aquestes neteges consta de diverses tècniques, moments i freqüència. S’ha de tenir en compte que per exemple les neteges d’intestí NO han de ser freqüents, com a molt dues vegades a l’any, ja que alteren la flora bacteriana que és la font de la salut del nostre sistema immunològic. Aquests shatkarmas tenen riscos clars sobre la salut, de manera que mai han de ser practicats sols o amb el que haguem llegit per aquí, sinó seguint els consells d’un mestre o professor qualificat i coneixent el nostre estat de salut i tendències. Per exemple no serà el mateix una neteja d’intestins per a algú amb restrenyiment crònic que per a algú amb còlon irritable. Sigueu conscients del vostre estat abans de posar-vos a practicar o provar alguna cosa nova. Els shatkarmas solen ser tècniques avançades que no s’expliquen als alumnes fins a haver aconseguit cert grau d’implicació en la seva pràctica, no perquè ens tornem millors executant postures, sinó perquè la pràctica holística de ioga ens porta inevitablement a un coneixement i revisió personal (física , mental i emocionalment) que s’incrementa amb el temps. Ens coneixem a través del ioga.

He triat una tècnica, la més propera, de cada grup de neteges i us la presentaré en els següents posts. Malgrat això us reitero que no totes les tècniques són aptes per a tothom. Us explicaré només aquelles que jo he practicat i de les quals he obtingut algun benefici. Podeu trobar més literatura de les mateixes a internet i/o els llibres de grans mestres com Iyengar, Satyananda, Swami Digambarananda Saraswati, etc. A més gràcies a youtube trobareu tutorials pas a pas. Però no us llanceu a això si no esteu segurs.

En el següent post, veurem les dues neteges bàsiques diàries que faig servir: Jalam Neti i Jihva dhauti.

Si teniu dubtes al respecte podeu contactar amb mi i us contestaré encantada.