En aquesta nova societat on t’ho va accelerat moltes vegades nos ens donem l’espai per parar i respirar. Així de senzill, quedar una estona en silenci (sobretot silenci mental) i fer algunes respiracions profundes de forma lenta i conscient.
El ioga i les tècniques de pranayama ens ajuden a prendre consciencia de com està la nostre respiració en cada moment. Es agitada? Es pausada? Respirem per sobreviure? Sembla m’ha sorprès el comentari a les meves classes de “no, es que jo, no se respirar…”. Doncs ja podem plegar, perquè respirem constantment, contínuament, des del moment de néixer fins al moment de morir on marxem amb la última exhalació. Per posar alguns números:
- Respirem amb uns 12 cicles per minut (una mitja molt optimista i gens estressant).
- Per tant en una hora fem 720 respiracions.
- En un dia 17.280 respiracions.
- Al cap de l’any fem uns 6 milions de respiracions.
- Per no saber respirar no està gens malament…
Segons alguns dels tractats clàssics del pranayama, el nombre de respiracions que farem a la vida és el mateix per tothom i per tant quan més ràpid respirem menys viurem. Si aconseguim rebaixar el nostre ritme respiratori viurem més enllà del cent anys. Suposo que hauríem d’actualitzar els tractats de ioga perquè amb la tecnologia actual i les facilitats d’accés a la salud de certa part de la població comencen a ser freqüents les persones centenàries.
La societat de impactes ràpids en la que vivim ens allunya cada cop més d’aquesta respiració conscient. Ho fa que nosaltres éssers sobreestimulats no parem més de tres segons a fer res. Amb excuses varies com o “ja ho hem fet” o “m’avorreix” o “no entenc perquè ho he de fer”.
Doncs bé, des d’aquí us convido a no excusar-nos i tot i ser producte del nostre temps ens permetem respirar de forma més pausada en aquesta petit pràctica guiada:
- Ara i aquí, seiem amb l’esquena recta però sense inclinar-nos ni endavant ni enrere. El pit obert, les espatlles relaxades enrere i avall. Si estem asseguts en una cadira col·loquem els dos peus al terra. No col·lapsem sinó que creixem amb al cel sense allunyar la barbeta del pit. Podem deixar les mans sobre les cames o a la falda.
- Tanquem els ulls i comencem a respirar conscientment. Primer només cal observar la respiració durant uns segons. Observar l’aire entrant i sortint del cos sense cap mena d’esforç. El podem observar a les foses nasals o com el subtil moviment del nostre diafragma.
- Ara ens permetem dirigir la nostra respiració de forma conscient al abdomen, al ventre. Deixem que el melic es mogui amb la respiració. Al inspirar el ventre s’infla i el melic va cap a fora, al espirar es desinfla i el melic va cap a dins. continuem amb una respiració natural sense voler allargar ni modificar la mateixa. Només col·laborar amb el seu impuls natural.
- L’essència d’aquest pranayama és la observació conscient de la pròpia respiració. Continuem observant la respiració com si no existís res més. L’aire entrant i l’aire sortint. El moviment lent i suau al nostre melic. Ens podem mantenir en observació conscient durant uns dos minuts més.
- Poc a poc farem tres respiracions profundes còmodes, conscients.
- Al acabar obrim lentament els ulls.
No requereix res més. Respirar i observar. Apte per a tothom. La senzillesa de la nostra pròpia respiració.
A respirar yoguis!
