El jurat que no podia anar a concerts

Fa dies un amic de la família, pianista reconegut, mestre de pianistes i jurat oficial de numerosos concursos ens va confessar que feia anys que no anava a sentir concerts d’altres pianistes del moment  com Sokolov, Einaudi, Lang Lang, etc.
El motiu per ell era molt senzill, no podia extreure’s del seu paper de jurat, i en comptes de gaudir del concert, estava pendent de l’execució, la tècnica, l’expressivitat i mil altres detalls sent impossible per ell desconnectar. Per això ara només anava a concerts de lírica, que al no ser el seu expertize podia gaudir sense jutjar.

Per sort, jo tinc la fortuna de no estar en aquest nivell. Cada cop que assisteixo a la classe d’un company, amic o total desconegut que imparteix ioga ho faig com si fos la primera vegada. Amb ulls nous, amb les orelles obertes i gaudint al màxim del que em vulgui ensenyar. Cada persona transmet una mica de si mateix a les classes i és un plaer poder-ho veure, sense jutjar-ho ni comparar-ho amb com ho faria jo.

Això forma part de la meva manera de ser, on compartir significa això una relació on aprenc cada dia d’allò que se’m posa al davant.

Així que no està de més gràcies, gràcies i mil gràcies a tots els professors, professores, mestres, gurus i altres que ens hem anat creuant en aquesta vida i he pogut gaudir de les vostres classes i ensenyances. La meva eterna gratitud i tranquils que segueixo aprenent cada dia alguna cosa nova.

Gràcies de tot cor!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada